.jpg)
Voldríem parlar d’en Joan, però segur
que ell s’enfadaria. Ja sabeu que no li agradava gens el protagonisme.
Per això en aquest acte de comiat, els
seus companys de despatx hem volgut
posar-hi dues petites pinzellades que ens el recordin, amb dues coses que l’apassionaven.
La música i la literatura.
Hem triat per començar i per acabar, dues
peces de Bach. Un músic que l’extasiava. I volgudament hem triat dues versions
simfòniques, perquè en cap cas ell permetria que el recordéssim amb un música trista
i intimista.
Segur que ell n’hauria triat alguna de
millor, però tampoc ens hagués dit que se’ns nota que no hi entenem massa. En
això en Joan era molt respectuós.
Parlar de literatura amb en Joan també
era difícil. Per molt que a molts ens agradés llegir, ell jugava una altre
lliga. Autors russos, francesos, i sobre tot, els clàssics.
Cap altre advocat d’aquest país era
capaç de fer com ell: esperar-se llarga estona a començar un judici, assegut en
una racó en una sala plena de gent, llegint Plató Aristòtil o Lucreci.
No endebades un dia que algú va preguntar a un agent judicial
si havia vist entrar l’advocat Joan
Martí, va respondre-li: “se refiere a ese abogado que lee libros
raros?”.
Amb ajuda d’uns i altres hem triat un
text que no parla d’en Joan, però que és com si ens parles en Joan. Com si ens
parles avui, o com ens havia parlat tantes vegades.
Que no importa que la vida sigui breu
o llarga; el que importa és si la vida que has viscut ha estat buida o plena.
El text és de Sèneca, escrit l’any 50
d.C., i forma part del llibre “De la
brevetat de la vida”. N’hem escollit
aquest breu paràgraf.
