Llanars. Els masos rònecs per raons urbanístiques.

 

Recordant a n'en Fèlix Cucurull

 

A l’amic Ramón Verdaguer, tot recordant Fèlix Cucurull

Benvolgut Ramón,

arran del teu escrit a l’Agenda “Amb respecte i estima, al mestre Fèlix Cucurull” que comparteixo plenament, et demano que m’hi deixis afegir uns apunts.

En l’acte de presentació del Partit Socialista de Catalunya (Congrés) a la nostra vila l’1 d’abril de 1977, a més dels que cites (Joan Reventós, Jordi Llimona  i Fèlix Cucurull), també hi vàrem parlar dos militants de casa, en Josep Martin i jo mateix, que ens estrenàvem. Va ser el primer acte autoritzat d’un partit polític a Arenys de Mar després de la guerra civil.

L’any 1976 en Fèlix Cucurull havia estat un dels fundadors del PSC, en el que confluïren un munt de partits, partidets i colles d'amics socialistes, i del que en fou l'eix la Convergència Socialista de Catalunya d'en Joan Reventós. Ell formava part del Grup d'Independents pel Socialisme (que encapçalava l'Alexandre Cirici).

Militant com era de referència, la relació d’en Fèlix amb el cercle socialista d'Arenys (que uns pocs havíem constituït a l'impremta d’en Joan Pons el gener de 1977), es reduïa a les visites que alguns l'hi fèiem al despatx que tenia a la rera botiga de la merceria de la seva dona, a on ens explicava història del nacionalisme;  o quan alguns vespres, el portàvem amb cotxe a donar conferències a pobles veïns. (En Raimon Obiols també ens adoctrinava sobre autogestió al pis on estiuejava al carrer de Sant Pere, i entre els dos apreníem il·lusionats les essències del nou partit). 

En Fèlix  va quedar molt decebut arran del segon congrés que va tenir lloc a l'Aliança del Poble Nou el desembre de 1977, quan es va aprovar la fusió amb el PSOE (els delegats d’Arenys vam ser dels  pocs a votar-hi en contra).

Com a polític i historiador, en Fèlix advertia dels perills d’una associació entre un partit socialista català que postulava l’autodeterminació nacional, amb  un PSOE que sempre hi havia estat contrari.

Per coherència, acabat el congrés se’n va donar de baixa;  tres militants arenyencs també vam plegar, entre d’altres d’arreu.

El PSC (C) es va dissoldre el juliol de 1978 al néixer el nou Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).  

Malauradament, la història que vingué va donar la raó a n’en Fèlix ( i no em refereixo només al 155, que també!).  Poc temps després, el nou partit  anà desdibuixant la seva identitat, deixant enrere principis bàsics del programa fundacional com el dret a l'autodeterminació o el socialisme autogestionari.

Jordi Salbanyà i Benet (publicat a l'Agenda, el mes d'abril de 2019)