Rebat.cat. Treballar junts per ser més eficients

 https://rebat.cat/2013/06/26/treballar-junts-per-ser-mes-eficients/

Treballar junts per ser més eficients

 ,

Estem a les portes d’una reforma de la legislació que regula les entitats locals que amb l’excusa de millorar la seva eficiència econòmica, ha de capgirar els ajuntaments.

Primer hom plantejava la supressió d’un munt d’ajuntament petits que no es consideren sostenibles econòmicament. A ningú no se li escapa que en proporció i per allò de les economies d’escala, els serveis públics són més cars en els municipis petits que en els grans. La solució passava per reduir-ne el nombre i tal com s’està fent a Itàlia, dissenyar municipis més grans que són la suma d’un grapat de petits.

Davant del rebuig generalitzat que causà la proposta d’eliminar municipis, aquesta ha estat substituïda per una altre de més lleugera: mantenir el nombre de municipis però buidar de contingut els seus ajuntaments, traient-els-hi competències (sanitat bàsica, ensenyament, serveis socials…), i castigant amb la pèrdua de la gestió aquells ajuntaments els serveis bàsics dels quals (recollida de brosses, gestió de residus, subministrament d’aigua,…), siguin econòmicament ineficients d’acord a uns estàndards que s’aprovaran.

El projecte té més detractors que avaladors. Ja tindrem temps per a parlar-ne si finalment s’aprova i s’arriba a posar en pràctica.

És cert però, que els ajuntaments han de definir noves estratègies per fer front a la crisi, per optimitzar els seus recursos i continuar prestant els serveis públics als ciutadans. Al meu entendre ara toca que els ajuntaments treballin junts per gestionar amb més eficiència i eficàcia els serveis i les infraestructures públiques.

Poso com exemple Calella i Pineda. Dos municipis que des de fa anys tenen continuïtat física, creixements semblants i mancances similars, però que tot sovint rivalitzen o miren cadascú d’ells en direccions oposades.

Calella i Pineda tenen una població en conjunt de 44.595 habitants (18.529 i 26.066, respectivament) i un territori de 18,7 km2. (8 i 10,7). La suma dels dos és equiparable amb Blanes per exemple, un municipi de 39.785 habitants i 17 Km2; o amb Lloret de Mar, que té 40.837 habitants i 48,7 km2 de superfície.

Blanes o Lloret tenen cadascuna d’elles una estructura administrativa, un sol centre estratègic de decisió de la cosa pública municipal, un sòl pressupost a gestionar. En canvi per gestionar un territori i una població semblants, Calella i Pineda ho tenen tot per duplicat, i per tant han de suportar uns costos superiors.

Continuo desgranant la idea. Té sentit avui que Calella i Pineda plantegin cadascun d’ells el seu model territorial urbanístic, el seu creixement com a municipis, de manera diferent i separada, sense pensar-lo conjuntament? Té sentit per exemple que cadascun d’ells vulgui tenir una zona industrial per separat, quan Pineda en té una greument deficitària de serveis i infraestructures i amb excedent d’ofertes, que podria ser òptima per les necessitats dels dos territoris?

Té sentit dissenyar per separat infraestructures viàries i de mobilitat, o que a banda i banda del Rierany dels Frares les polítiques d’aparcaments públics siguin diferents, i
cada municipi les fixi sense pensar amb els que viuen a l’altra banda del carrer?

Té sentit que la xarxa d’aigua que subministra els municipis i la seva depuració posterior sigui gestionada conjuntament i en canvi les seves xarxes de distribució internes ho siguin per separat, quan hi ha continuat en les trames urbanes?

O que el tractament dels residus ho sigui a través d’un Consorci però la recollida cada municipi la faci també per separat? No es podrien contractar o gestionar conjuntament les recollides i tractament de residus per fer-ho més econòmic?

No passa el mateix potser amb els equipaments, els educatius i esportius per exemple? Té sentit que hi hagi aules buides en un municipi i que en l’altre s’hagi de construir més aules? Que unes instal·lacions esportives públiques estiguin sobreocupades, i altres tinguin poca afluència de gent?

I no parlo només de les infraestructures, també parlo dels costos dels aparells administratius. Calen dos cossos de policia amb les seves respectives estructures de comandament, quan per posar un altre exemple, tenim un sol cos de bombers ? No es podrien optimitzar les estructures administratives dels dos ajuntaments agrupant serveis o departaments que tenen funcions semblants i que ajudarien a reduir la despesa?

Costa tant plantejar activitats culturals i esportives de manera conjunta, fomentant les identitats i singularitats de cada municipi, però gestionant-ho amb única estratègia?
Calen dues ràdios de titularitat pública i escassa audiència, o dos butlletins municipals?

És cert que s’han fet algunes coses conjuntament: la subvenció del transport públic, la rua del carnestoltes, l’inici de la gestió urbanística de Can Carreres, i algunes que
segurament no sé o de les que me n’oblido.. S’han fet algunes coses sí, però tímidament.

Se’m dirà i no els faltarà raó, que seguint l’argument també Blanes i Lloret podrien fer coses conjuntament i serien més eficients; o que si a Calella i Pineda s’afegissin altres municipis veïns, els resultats encara serien més òptims. O quin paper hi haurien de tenir en tot plegat els Consells Comarcals si és que no cal eliminar-los. Tot plegat en
definitiva, són elements d’un debat que hores d’ara es fa indispensable.

Repeteixo que no cal fusionar municipis, ni que cap d’ells perdi la seva identitat ni la seva capacitat de gestió. Només suggereixo -al fil de la reforma que vindrà- que cal pensar una manera de gestionar els serveis públics amb més eficiència i estalvi. Tècnicament és possible i jurídicament és viable sense crear noves estructures administratives. I des del punt de vista de la gestió dels recursos públics, segur que és molt recomanable.

Jordi Salbanyà i Benet
Col·laborador

26/06/2013