Calella. Acte commemoratiu dels 40 anys d’ajuntaments democràtics

 https://www.radiocalellatv.cat/videos/video-calella-commemora-40-anys-dajuntaments-democratics/

Calella ha commemorat els 40 anys d’ajuntaments democràtics reunint una seixantena d’antics i actuals regidors i regidores del consistori calellenc, de tots els colors polítics, i reconeixent als quatre batlles i la batllesa que han portat les regnes de la institució local en les últimes quatre dècades: Ramón Bagó, Joaquim Rey, Josep Basart, Josep Maria Juhé i l’alcaldessa actual, Montserrat Candini. L’acte es va celebrar dissabte a l’Ajuntament Vell, l’edifici que fins l’any 1991 va ser la seu del consistori, traslladat ara uns metres més enllà de la cèntrica plaça calellenca.

L’Ajuntament de Calella va lliurar un diploma commemoratiu a tots i cadascun dels càrrecs electes que han passat per la institució local durant les últimes quatre dècades i d’ençà de les primeres eleccions municipals que es van celebrar el 3 d’abril del 1979, en una incipient democràcia i amb les il·lusions de la ciutadania de deixar enrere i tancar l’etapa gris de la dictadura.

Els primers reconeixements els van rebre els familiars de Ramón Bagó, i els alcaldes Joaquim Rey, Josep Basart i Josep Maria Juhé. Llavors els familiars dels regidors desapareguts i després una llarga llista dels regidors i regidores que han format part de la Corporació Municipal fins el mandat actual.

L’acte va estar presentat pel lletrat Jordi Salbanyà i va comptar amb l’assistència de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i del 12è president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. El primer d’ells va tenir un especial record per a Ramón Bagó i el seu llegat polític.

Molt especialment citaré l’alcalde Ramon Bagó perquè va fer una cosa molt important: transformar la ciutat dotant-la d’un hospital de referència i que funcionés magníficament. Era molt important tenir una sanitat de primera i que trenqués l’esquema que tots els centres importants es col·locaven a Barcelona.

De la seva banda, Ernest Benach va posar en valor la contribució, no sempre prou reconeguda, del municipalisme en la construcció del país, i especialment la que van fer els primers ajuntaments democràtics, l’any 1979.

Sortíem d’un país desestructurat, un país desfet, i molts ajuntaments van haver de fer coses tan elementals com fer el clavegueram, donar aigua corrent, asfaltar carrers… La feinada que van fer els primers ajuntaments democràtics va ser tan important que ara potser no li donem valor perquè no van lluir, però van ser fonamentals. Mai reconeixerem prou la seva feina, que la van fer amb passió però amb una sabata i una espardenya.

En la seva intervenció, l’alcaldessa Candini va glossar amb poques paraules els qui l’han precedit en el càrrec i la seva contribució a la transformació de Calella. De Bagó en va destacar el seu esperit lluitador empresarial i la contribució en l’àmbit de la salut; de Rey, la seva estreta relació amb el teixit associatiu; de Basart, la lluita pels drets dels ciutadans i del país; i de Juhé, un ecologista molt vinculat a la defensa mediambiental.

Va reivindicar el progrés democràtic entès com a garant de la llibertat i la justícia. Candini va assegurar que es compleixen “40 anys de revolta permanent de somnis”, entre els quals, de la igualtat de gènere. S’hi va detenir per recordar algunes fites feministes locals com la de Dolors Rovira, la primera dona en prendre possessió del càrrec de regidora, la de Glòria Claramunt, primera política amb responsabilitat de gestió, o la de Mercedes Mena, la primera dona que va ocupar i ocupa la funció de secretària de l’Ajuntament de Calella.

L’alcaldessa va acabar amb unes paraules dirigides a les futures generacions, a la lluita per a la plena democràcia.

Les futures generacions hauran de lluitar per a aconseguir una societat profundament democràtica, on el dret a la sobirania plena o l’autodeterminació no estiguin prohibits sota l’excusa d’una gàbia anomenada Constitució. Deia Roosvelt: ’Una gran democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser o gran o democràcia”. I acabo amb el text de Manel Forcano: ’Soc el que vol sentir la teva veu, escoltar els teus precs, saber el teu nom, dir-te amic, amiga, veí, veïna, conciutadà, conciutadana. Sóc el teu ajuntament.

Trias i Benach van lliurar el diploma de reconeixement a l’alcaldessa Candini, que els va tornar el gest obsequiant-los amb una litografia commemorativa de la Capitalitat de la Sardana.

****************************

Acte de celebració del 40è aniversari de la constitució dels Ajuntaments democràtics.

Calella. 30 de març de 2019 Jordi Salbanyà i Benet

1

Bona tarda a tothom.

Em plau donar-vos la benvinguda a aquesta celebració dels quaranta anys dels

ajuntaments democràtics en el que per part de l’alcaldessa se m’ha convidat a

fer una breu introducció d’aquest acte, cosa que li agraeixo.

En primer lloc, em plau donar la benvinguda al molt honorable Sr. Ernest

Benach, 12è president del parlament de Catalunya. És un plaer tenir entre

nosaltres a qui fou màxim representant d’una institució que, com va recordar

Pau Casals a l’ONU, caracteritza al nostre país, Catalunya, com una de les

democràcies parlamentàries més antigues d’Europa.

La seva presència, a més, és molt adient, en la mesura en que abans de ser

president del Parlament, durant catorze anys fou regidor de Reus, i per tant

coneix molt bé els ajuntaments i la tasca de regidors i regidores com els que

avui són objecte d’aquest acte commemoratiu. Com diu la dita, va ser escolà

abans que frare.

Em plau també donar la benvinguda a l’ il·lustríssim Sr. Xavier Trias, que fou

alcalde de Barcelona. La seva vinculació amb l’acte d’avui no pot ser més

adient també, en aquest condició d’edil que coneix amb profunditat els rigors

de la política municipal.

Ell fou a més, abans que regidor, honorable conseller de la Generalitat de

Catalunya. En el seu cas doncs, va ser primer frare que escolà. Però aquesta

situació inversa, ens permet ressaltar encara més el valor i la importància que

té la política municipal, quan persones que han estat en les mes altes

instàncies del govern del nostre país, després hi dediquen els seus

coneixements i esforços.

Sigueu benvinguts els dos a Calella, casa vostra. Una ciutat oberta i

emprenedora, orgullosa de pertànyer a aquest nostre país mil·lenari, del que

n’és fideïcomissària de la seva llengua, la seva cultura, les seves tradicions, i

els seus compromisos amb la resta de les nacions i pobles del món.

Una ciutat que ha estat sempre compromesa amb els avatars polítics d’aquest

nostre país, que en el seu moment també es va involucrar en la seva

reconstrucció i que sempre ha estat fidel a les nostres institucions polítiques i

als seus legítims representants.

Una ciutat aquesta que us acull, que quan ha calgut, com ara mateix, també

s’ha posat al davant per defensar els nostres drets fonamentals, tot reclamant

la llibertat dels qui són empresonats o a l’exili, per haver fet una cosa

aparentment tan perillosa, com complir el mandat democràtic de posar unes

urnes, per decidir el nostre futur..

I una benvinguda molt sincera i entranyable a vosaltres, regidores i regidors, i

als vostres familiars, amics i acompanyants. 106 persones que al llarg

d’aquests quaranta anys heu estat membres escollits democràticament per ser

els representants dels ciutadans en l’administració més propera que tenim, els

ajuntaments, en aquest cas el nostre, el de Calella.

Una benvinguda que acompanyem també d’un record molt sincer i entranyable,

per a tots aquells regidors que al llarg del temps ens han anat deixant, però

que malgrat tot, tenim molt presents.

Aquest és un acte en el que es pretén fer un reconeixement públic i necessari

de totes aquestes persones que heu dedicat una part del temps de la vostra

vida a gestionar els interessos públics de la nostra ciutat.

Unes persones que vàreu sortir de la vostra zona de confort personal i vàreu

assumir el repte d’exercir una responsabilitat pública al nostre municipi.

Unes persones que vàreu merèixer la confiança que vam dipositar en vosaltres

les dones i els homes amb els que conviviu, amb el compromís de gestionar de

la millor manera l’àmbit públic de la nostra ciutat. I fent-ho a més des de la

proximitat, el que ofereix la possibilitat de conèixer de primera mà les

necessitats, els reptes i els desitjos dels vostres veïns i veïnes, i treballar per a

fer-los realitat.

Hem de fer esment també, explícit i sincer, a totes aquelles altres persones

que a l’entorn dels càrrecs elegits també han fet possible aquests quaranta

anys de democràcia participativa i propera. Als actuals 168 treballadors i

treballadores municipals, sia funcionaris, personal laboral, i contractats, però

també a tots aquells que ho han estat al llarg d’aquests anys . Sense ells,

sense el seu compromís, sense el seu treball diari i tot sovint desconegut, la

tasca de les regidores i els regidors no hagués estat possible ni de bon tros.

I també un esment i reconeixement a totes aquelles altres persones que sense

ser regidors han participat en les comissions de participació ciutadana, o als

òrgans de govern de les empreses i organismes municipals (com la Fundació

Hospital Sant Jaume, la Fundació Museu-Arxiu, Gestió Viària S.L, Ràdio Calella

televisió S.L., Seragua S.L, o el Consorci Hospitalari Selva Maresme.). Totes

elles també han fet ciutat. Totes elles també han fet possible al llarg d’aquests

quaranta anys la nostra millor qualitat de vida cívica i democràtica. Totes elles

avui també formen part d’aquesta celebració.

Fa 40 anys, com molt encertadament recorda Jordi Ten en el seu llibre “Calella

50 anys pioners de turisme”, no va ser gens fàcil posar en funcionament una

administració que sortia d’una època dissortadament molt tèrbola. “Els

ajuntaments –diu ell- vivien en una situació de letargia i es trobaven mancants

de competències, personal i recursos econòmics. Calia treure el màxim de

profit de les coses amb el mínim de despeses. Tampoc jugava a favor la

situació econòmica, amb un turisme afeblit i sense horitzons clars”.

Aquesta era la Calella de fa 40 anys. Una Calella, que ha crescut, ha millorat,

s’ha transformat i s’ha adaptat a les noves circumstàncies. Aquí teniu un

exemple: el primer pressupost municipal que va aprovar el primer ajuntament

democràtic per a l’any 1979 fou de 91.140.520.-pessetes. (és a dir, 547.765 €),

mentre que el pressupost municipal aprovat per a 2019 és de 21.490.065.- € .

Només és una dada, curiosa si voleu, però que en qualsevol cas és ben

significativa d’aquest canvi

I tot això ha estat possible, en primer lloc, per aquestes 106 persones, que com

deia, heu estat membres de les deu corporacions municipals que hi ha hagut al

llarg d’aquests 40 anys.

Permeteu-me la llicència de no donar cap nom, ni un, perquè cadascuna

d’aquestes persones, des del govern o des de l’oposició, fent de regidores i

regidors, tinents d’alcaldes, o d’alcaldes i alcaldessa, heu desenvolupat la tasca

que us pertocava, i junts, tots plegats, heu anat prenent el llegat dels vostres

predecessors, per millorar la ciutat i entregar-la millorada als que us han

succeït o us succeiran. O us citava a tots i cadascun, o no seria just citar-ne

nomes un quants, per molt que fossin qui va estar al davant de cada govern.

No és fàcil estar en el govern de la ciutat, ni ho és tampoc estar a l’oposició. La

feina d’uns es molt sovint qüestionada i criticada. La feina dels altres, també és

incompresa i desconeguda. Però aquesta és la grandesa del sistema

democràtic: la convivència d’uns i altres, el foment del debat, la negociació, la

sana critica, la contraposició de la tasca d’execució dels projectes amb la seva

fiscalització, i fins i tot l’alternança en aquests rols per part de les diferents

forces politiques; tot això fa que aquesta institució sigui viva, eficaç,

transformadora, i propera a la ciutadania.

Això és el que votem els ciutadans cada quatre anys: que des de la diversitat

dels propis convenciments personals i polítics, els nostres representants siguin

capaços d’assolir l’objectiu principal de fer millor la nostra ciutat.

Hem viscut plegats la transformació de la nostra ciutat, tot i que vosaltres en

primera línia. Però ho hem fet plegats. I s’ha procurat fer-ho per a tothom.

L’any 1979, en prendre possessió el primer govern democràtic, Calella tenia

10.599 habitants; quaranta anys mes tard, quasi hem doblat la població i ja

hem superat els 19.000. Gent nascuda a Calella, o gent que hem vingut de

fora, de les rodalies, o altres de ben lluny. Fins i tot d’altres països.

Aquesta és la nostra força com a comunitat. D’aquesta població, actualment

prop d’un 18% són d’origen estranger; estrangers de tota mena, persones amb

capacitat econòmica o persones que han vingut per la necessitat de buscar un

futur econòmic a la nostra ciutat, amb voluntat de formar-ne part. Tots plegats

som Calella.

I al capdavall això no és res més que el que ha estat sempre el nostre país:

gresol de cultures i civilitzacions de tota mena que al llarg de la història, l’han

forjat i enriquit, des del respecte, el compromís i la solidaritat.

Una ciutat que fa quaranta anys es trobava en plena crisi del sector tèxtil que

l’havia fet pròspera, i que s’estava transformant de manera decidida, però un

pèl desordenada, en un punt de referència del nou turisme de masses. I que al

llarg d’aquests 40 anys s’ha hagut d’adaptar als fluxes econòmics, reinventant-

se de nou una i altre vegada, apostant per noves formes econòmiques cada

cop més imaginatives però cada vegada amb més competència. I tot plegat

sense perdre la nostra identitat.

Una ciutat que com tantes altres, al llarg d’aquests anys ha sabut créixer

invertint en infraestructures dels que n’érem deficitaris en els primers mandats, i

que els diferents equips de govern han sabut donar continuïtat i millora:

l’hospital comarcal, les instal·lacions esportives, el passeig de mar, la

biblioteca, la llar d’infants, els equipaments escolars, les rieres, els

aparcaments de vehicles. I tantes d’altres.

Cada govern ho ha fet a la seva manera; cada grup ha prioritzat segons el seu

criteri. Però el resum és aquest: hem crescut en població, però d’una manera

mesurada; també hem crescut en urbanització del territori, però d’una manera

sostenible; i també ho hem fet en infraestructures, però d’una manera

proporcionada. Aquest ha estat l’èxit. Un èxit que és de tots plegats.

I hem fet ciutat no només planificant-la i gestionant-la urbanísticament, sinó

també i sobretot, invertint en les persones, invertint en cultura, en esport, en

educació i en ensenyament.

Però sobre tot, hem crescut confiant i apostant en els nostre valors, apostant

per les nostres persones. La Calella que heu forjat ha estat fortament

compromesa amb les persones, per procurar una millor qualitat de vida

d’aquells que ho han necessitat, des de la solidaritat individual i col·lectiva, però

també i sobretot, amb el convenciment de que tota persona de la nostra

comunitat, té dret a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i

culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la

seva personalitat.

Calella en això també ha estat capdavantera, amb un teixit social que des dels

diferents convenciments personals, laics o religiosos, s’ha caracteritzat per

comprometre’s en l’ajuda de l’altre gent, amb projectes solidaris per a la gent

d’aquí i també per a la d’arreu del món.

I aquesta xarxa social sempre s’ha bastit a partir de la implicació i recolzament

de l’ajuntament, dels diferents governs municipals, dels homes i dones que avui

homenatgem. Aquest ha estat des de sempre el vostre compromís i ha de ser-

ho de futur, si volem ser una ciutat lliure i pròspera.

Acabo. I ho faig parlant segurament de coses que no agraden però que també

s’han de dir i com és aquest cas, posar en valor.

No sempre es grata ni reconeguda la tasca dels regidors i regidores. Al contrari,

malauradament a la nostra societat sovint aquesta tasca és menystinguda,

quan no intencionadament maltractada.

Els nombrosos casos de corrupció política que han assotat la vida pública fa

que en els darrers anys s’hagi perdut bastant la credibilitat dels polítics, i que

en termes col·loquials, la gent del carrer tingui d’ells, de vosaltres, una mala

opinió. D’aquí que haguem de destacar la vostra valentia per donar un pas

endavant quan la ciutat us ha necessitat.

Per tant, tot i bufant vents en contra, tinc el goig i el privilegi de presentar l’acte

d’avui per a fer un reconeixement a les persones que al llarg d’aquests darrers

quaranta anys heu treballat honradament, cadascú de vosaltres des dels propis

convenciments personals i polítics, per a la nostra ciutat. Amb el cap ben alt.

Amb la consciència ben neta.

I podem dir amb la veu plena d’orgull que al llarg d’aquests quaranta anys,

malgrat tots els fets lamentables de corrupció política que hi ha hagut en tantes

i tantes administracions de l’estat, i també del nostre país, cap de les regidores

i regidors, cap dels alcaldes i alcaldessa, de la nostra ciutat, han estat mai

jutjats o condemnats per cap assumpte de corrupció política, el que els honora

a ells, i ens enorgulleix a tots plegats, a la resta dels seus conciutadans.

Podem dir sense equivocar-nos, que tots vosaltres, regidors i regidores, sou

persones que en el moment de la vostra vida en la que vàreu assumir aquesta

responsabilitat pública, vareu saber fer la vostra feina, seguint els coneguts

consells que feu als polítics Salvador Espriu, el gran poeta de Sinera, a La pell

de brau, i que han de servir de guió per a generacions presents i futures:

Si et criden a guiar /un breu moment /

del mil·lenari pas/ de les generacions, /

aparta l’or, /la son i el nom. /

També la inflor /buida dels mots,/

la vergonya del ventre /i els honors. /

Imposaràs /la veritat /fins a la mort, /

sense l’ajut /de cap consol./

No esperis mai/ deixar record, /

car ets tan sols/ el més humil/ dels servidors. /

El desvalgut /i el qui sofreix /

per sempre són /els teus únics senyors./

Excepte Déu, /que t’ha posat /

dessota els peus /de tots.

Moltes gràcies.