Quan les normes no deixen veure el bosc
Sobre el bosc actuen diverses lleis, de vegades incompatibles entre elles. Jordi Salbanyà i Benet, advocat, propietari forestal i testimoni del reportatge "Revolució forestal", defensa que cal una renovació legislativa forestal i obrir un debat sobre quin és el model de bosc que ens podem permetre
L'allau de lleis, decrets, ordres, resolucions i altres espècimens administratius dictats a l'empara de competències en matèries diferents fan molt difícil discernir de què parlem quan parlem de boscos.
La legislació sectorial forestal de Catalunya és de l'any 1988, i malgrat que en el seu moment va ser innovadora a l'Estat, necessita una revisió. Això es fa evident quan analitzem les interferències que sobre aquesta matèria han anat sorgint a partir de l'aprovació de tot un seguit de legislacions catalanes contemporànies o posteriors, que l'afecten amb més o menys intensitat: és el cas de la legislació dels espais naturals, la urbanística, la del paisatge, la de canvi climàtic o la d'espais agraris, per posar només uns exemples. I això sense oblidar la incidència de la legislació estatal en aquells aspectes en què té la consideració de legislació bàsica, com la forestal, la de biodiversitat, la d'avaluació ambiental, la de responsabilitat ambiental o la de desenvolupament rural.Per la seva banda, la llei de l'agència de la natura, aprovada fa un parell d'anys, o la llei patrimoni natural i de la biodiversitat, aquestes en fase d'avantprojecte des de fa una pila d'anys, tenen i tindran una incidència invasiva frontal amb l'activitat forestal, ja que pretenen la consolidació d'un model de protecció dels espais oberts i dels recursos naturals –uns espais que representen el 30% del nostre territori-, molt contrari a la gestió amb aprofitament dels recursos naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.