Revista Món Rural - JARC: Agència de la Natura. Jordi Salbanyà " S'ha burlat el dret a la participació de la ciutadania".

https://jarc.cat/jordi-salbanya-sha-burlat-el-dret-a-la-participacio-de-la-ciutadania/ 

Jordi Salbanyà i Benet és advocat. Durant prop de 40 anys ha assessorat Ajuntaments en els àmbits d’urbanisme i medi ambient. En el darrer decenni també s’ha vinculat al món forestal col·laborant amb associacions de propietaris i el Consorci Forestal de Catalunya. Ha publicat en revistes jurídiques i forestals i ha impartit classes i conferències sobre aquestes matèries. Actualment col·labora en la gestació de la nova plataforma País Rural

La proposició de Llei de l’Agència de la Natura va provocar el Tsunami rural, moviment integrat per alcaldes, consells comarcals, pagesos, productors, entitats de desenvolupament i propietaris forestals de l’Alt Pirineu i Aran, organitzacions patronals, com PIMEC, col·legis i associacions professionals, cambres de comerç, agrupacions de defensa forestal, o silvicultors, entre altres, en contra del projecte de Llei de l’Agència de la Natura. Què ha fallat?

Ha faltat diàleg, informació, jugar net. Han sobrat tensions, bel·ligeràncies, menyspreus. Des del Departament de Territori  i Sostenibilitat es té una determinada visió unidireccional del país i de la natura. Ja fa molts anys que ho patim.  La gent del territori, ajuntaments petits, silvicultors, ramaders, són vistos com a entrebancs en la concreció d’un espai rural al servei de la ciutat. I això ho fan possible perquè malgrat que l’espai urbà només representa el 6% del territori del país, aglutina el 85% de la població, és a dir, de l’electorat. Des de fa molts anys han convertit al 15% restant de població, a la gent del medi rural, en els masovers del 94% del territori.

En un article anomenat Reflexions sobre la proposició de Llei de l’Agència de la Natura, recollies algunes incongruències, des del punt de vista legal. Quines són?

L’any 2017, el Consell Rull va proposar tramitar una proposició de llei feta per part de quatre partits amb majoria en el Parlament, perquè a diferència de la proposta de llei quan l’elabora el Govern, aquell mecanisme – i llegeixo textualment  al BOPC 1 de març de 2017– “… no requereix aquest procediment tan lent d’informació pública”. S’ha burlat així el dret a la participació de la ciutadania recollit tant als Tractats internacionals com el Conveni d’Aarhus, a la Constitució, a l’Estatut d’Autonomia, a la legislació procedimental. S’ha menystingut a la ciutadania i no se l’ha deixat participar en un procés participatiu previ obert i efectiu que és el que s’utilitza en la redacció dels projectes de llei que presenta el Govern. Argumenten que ja s’han escoltat una trentena de compareixents en la Comissió parlamentària, però no es tracta d’això, ja que segons la legislació, la participació s’ha de fer abans, a l’inici de procediment, quan totes les opcions i solucions siguin encara possibles i quan el públic pugui exercir una influència real. No és el mateix parlar sobre un text ja elaborat, que debatre sobre totes les opcions possibles.

«Les tensions entre els Departaments de Territori i Agricultura són el pa nostre de cada dia»

També parlaves d’una manca de model clar de territori…

La mateixa Junta de la Xarxa per la Conservació de la Natura, l’organització que ha estat la gran recaptadora d’adhesions a la nova Agència, el juny de 2019 va dir, i ho llegeixo textualment: “La Junta destaca que per a delimitar bé l’àmbit objectiu i les funcions de l’agència caldria haver aprovat amb caràcter previ la llei de la biodiversitat”. És això mateix el que diem nosaltres i que a més és de sentit comú. Algú s’imagina crear l’agència de l’aigua abans de la llei d’aigües o l’agència de turisme abans de la llei de turisme?. Es pretén posar en marxa una Agència quan tenim una llei d’espais naturals de l’any 1985 que s’ha demostrat caducada i ineficient. Amb una llei de la biodiversitat que no s’ha consensuat i que fa 10 anys que es troba aturada en un calaix. Un avantprojecte de llei de territori que incideix notòriament en els espais oberts i en el paisatge, que també es troba aturada en un altre calaix. Una llei forestal que tampoc s’ha adaptat ni a la llei bàsica estatal ni a les directives europees. I amb unes noves lleis d’espais d’agraris i de canvi climàtic sobre les que hi ha molts dubtes de com es desplegaran. L’Agència, que ningú diu que no sigui necessària,  hauria de funcionar a partir d’una estructura legislativa forta, moderna, coherent, cohesionada i coordinada. El garbuix que ara tenim no ajuda, al contrari. Estem posant el carro davant dels bous.

Creus que tal com està plantejada generarà un problema de competències?

I tant. Ja hi son ara. Les tensions entre els Departaments de Territori i Agricultura són el pa nostre de cada dia. Es diu que la proposició de llei circumscriu les competències de l’Agència a les que actualment ostenta la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, però a la llei el seu objecte és molt més  ampli, i abasta tot el medi natural de Catalunya, el que d’acord amb la jurisprudència inclou tots els recursos naturals, i entre ells els forestals, agrícoles, ramaders, per tant, l’objecte envaeix clarament àmbit competencial del DARPA. A més, les competències de l’Agència que s’ha aprovat són diferents, molt més àmplies que no pas les que té la Direcció General. Per altra banda, a l’Estratègia ja s’adverteix que aquesta només és la primera fase i que en una segona fase s’ampliaran les competències a àmbits sectorials diferents.

«el nou país que ens prometen s’assemblarà massa al vell, dividit i amb rancúnies entre el món urbà i el món rural»

Quins són els perills de fer una agència d’esquena al món rural?

La mateixa Estratègia reconeix la necessitat de dotar de valor la participació en el procés de governança i gestió del patrimoni natural a un gran nombre d’organitzacions públiques i privades que en el dia a dia hi tenen un paper clau. Si els propietaris de les terres, pagesos, ramaders, silvicultors i pescadors, en la mesura que la seva activitat incideix directament en la conservació i l’ús sostenible de la natura, se senten apartats com ara majoritàriament s’hi senten, es reproduirà el fracàs de la gestió dels espais naturals que patim des de fa 35 anys. El Conseller es pensa que prometent una cadira més als ajuntaments ja ha pacificat el territori. Em sap greu, però no ho ha entès. La Plataforma no vol una cadira a on anar a seure i escoltar unes quantes vegades l’any allò que la majoria governamental del Consell ja ha decidit abans de les reunions: la gent que protesta i que ara s’agrupa en la Plataforma País Rural, vol ser partícip, dialogar, negociar i pactar el país de tots. Vol un disseny de país, de natura, que sorgeixi de la voluntat consensuada de tots plegats. Si no és així, el nou país que ens prometen s’assemblarà massa al vell, dividit i amb rancúnies entre el món urbà i el món rural.

Se suposa que ha de servir com a instrument per desenvolupar polítiques de protecció de la biodiversitat, dotat de més recursos i d’una dinàmica més operativa. Creu que disposarà de fons suficient per complir els seus objectius?

Es planteja que l’Agència permetrà engegar projectes de manera ràpida i necessàries i consideren que el finançament actual i passat ha estat insuficient. En canvi els recursos que es presenten no deixen de ser els que hi havia, amb només una novetat, el Fons de Patrimoni Natural, que es nodrirà de la recaptació de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica que tot just s’ha creat i que fins a l’any proper no es cobrarà, pel que com a més aviat se’n podrà disposa el 2022. Doncs perquè tanta pressa? No podien parar tres mesos a seure’ns i parlar? Tan important era fer-ho en ple estat d’alarma amb les mascaretes posades? Tot i que diuen que això suposarà 60 M €, una mica més del doble del que anualment ara es gasten, el  mateix director general Sr. Miralles ja va dir en una entrevista que es pot consultar per internet (Ecodiari 18.12.2019), que  és conscient que aquest fons no revertirà les coses. A més la llei permet que es puguin destinar recursos econòmics del Fons per a pagar  mitjans tècnics i humans; o sia, que si ho gestionen com ho han fet fins ara aquests altres 60 M €  tampoc brillaran. D’aquí a uns anys en farem el balanç, però ja aventurem que aquells que de bona fe s’imaginen que l’Agència els portarà al país de flors i violes que els han promès, que això no serà així. I si no, al temps.